arpa jonda, divendres 5, 21:30 h.

El flamenc és una expressió artística que té els seus orígens al sud d’Espanya, propiciat probablement pel mestissatge cultural del segle XVIII i la seva associació amb la cultura gitana. Amb el temps, al cant se li va sumar el ball i la música, principalment  guitarra, però també la seva afecció a la renovació i noves formes de mostrar-se a un públic cada vegada més entès i internacional. A més del cant i palilleo (colpejar amb artells el sobre d’una taula), mes purista, podem gaudir-ho en molts formats musicals gràcies a la seva ànsia exploradora i per què no, al seu art de supervivència.

Ana Crisman es una artista jerezana amb una visió de llarg abast poc habitual. Instruments com el cajón peruà (ara en la seva versió flamenca) en mans de Rubem Dantas, el baix elèctric de Carles Benavent, o el piano, com és ara el de Chano Domínguez, van fer la seva incursió en el flamenc gràcies a artistes com Paco de Lucía o Enrique Morente, i és Crisman qui marca un abans i un després en la història de l’arpa com a instrument en la música flamenca. El seu espectacle és flamenc, no un succedani per tal de facilitar la feina d’aquest debutant instrument, cosa que es distingeix clarament quan t’endinses en la seva música amb els ulls tancats. Fa desaparèixer el so convencional i el substitueix per un de nou, totalment reconeixible en el gènere, bastant tot just uns segons per oblidar que no és guitarra la que acompanya. El arpa, com indica Crisman, se hace flamenca. Mestra de si mateixa, Ana navega per tots els palos i exposa un repertori de composicions, arranjaments i adaptacions, acompanyada al cant per Rosi Navarro (Màlaga) i Beatriz Rivero (Sevilla) al ball, també destacables figures del flamenc andalús de gran projecció internacional.